.

RECOMANACIONS DIADA DEL LLIBRE 2008 (ASSAIG)

2008-04-19T11:24:00.000-07:00

Nosaltres, els catalans
Víctor Alexandre
Pòrtic
Vint personatges del món de la cultura (Gabancho, El Hachmi, Alibek, Jamal, Kingolo,...) amb dos fets en comú: haver nascut arreu del planeta, i viure una experiència personal i col•lectiva que els ha fet estimar Catalunya. Vint reflexions sobre la forma de construir un país lliure: d’imposicions espanyoles, i de prejudicis o discriminacions vers l’immigració. Una oportunitat per a aprendre de tots els afluents plurals que reinventen un nou nosaltres: els i les catalanes d’avui.

Teoría King-Kong
Virginie Despentes
Melusina
Personalíssim relat que aborda qüestions com la identitat de gènere, l’alliberament masculí, la prostitució o la pornografia des d’un prisma radicalment punk. Assaig autobiogràfic que s’allunya de les postures més essencialistes i burgeses del feminisme, tot convidant-nos a exercir el dret i assumir el risc de viure en un cos de dona trencant amb el victimisme.

Manual d’iniciació a la glosa
Associació Cor de Carxofa
Autoeditat
En un projecte sorprenent, la gent del Cor de Carxofa ha publicat un llibret-cedé que pretén ser una mostra de diferents registres de la glosa, aquest cant improvisat de versos que es practicava arreu dels Països Catalans, i que avui està essent rejovenit per una colla d'entusiastes d'aquest hip hop nostrat i ancestral. Amb un disseny molt acurat, ens presenten les tècniques per a aprendre a improvisar garrotins, jotes de l'Ebre, albades, cançons de pandero, i més. Per a animar qualsevol festa fins a l’esgotament.

La indirecta. Una entrevista a l’esquerra.
Sergi Picazo (ed.).
Virus
És amb iniciatives com aquesta que, a banda del propi interés del material presentat, hom s’adona de la feinada que fan els projectes de comunicació popular que, dia rera dia, setmana rera setmana, ens presenten alternatives vives al tedi monocromàtic dels (autoanomenats) mitjans de comunicació de masses. Segon aniversari de La Directa, i bon premi per a celebrar-lo: la selecció de les entrevistes publicades (Klein, Oliveres, Muguruza, Fontseré, Chomsky, ... fins a 38) per a revisitar-les i tornar a aprendre d’elles.

RECOMANACIONS DIADA DEL LLIBRE 2008 (NARRATIVA)

2008-04-19T10:29:00.000-07:00

Ningú ha escombrat les fulles
Jordi Llavina
Amsterdam Llibres
Recull de contes escrits amb precisió d'entomòleg, amb un llenguatge riquíssim i una certa cadència trista, lírica. Interseccions a l'atzar de moltes vides, exploració de talls de la biografia d'una parella, d'uns amants, d'uns pares i uns fills, d'una amistat. Relacions, olors, gustos, petits detalls visuals, mots... formant el catàleg inadvertit de les futures nostàlgies.

La nau
Pau Planas
Amsterdam Llibres
Una nau, un viatge interestel•lar, dues-centes persones de tripulació. Cadascuna amb els seus somnis, amb les inconfesades motivacions per haver acceptat un trencament radical amb la seva vida i llançar-se a la conquesta del desconegut. Però no tot és el que sembla, i les certeses es desfaran davant la gèlida i muda presència dels astres i de l'univers infinit.

El misteri de l’amor
Joan Miquel Oliver
Empúries
Novel•la estranya, a estones surrealista, amb un estil d’escriptura automàtica, sobre les relacions amoroses i els seus laberints. Deliris emocionals, poesia de la vida quotidiana, referències musicals i estripades digressions mentals. Prometedor debut del lletrista d’Antònia Font.

Combats singulars. Antologia del conte català contemporani
Manel Ollé (compilador)
Quaderns Crema.
Ric repertori, temàtic i estilístic, del milloret de la narrativa catalana actual. Un tast de l’ampli ventall del conte contemporani, degustació on retrobar autors consagrats però sobretot per a fer nous descobriments. Contes de Miquel de Palol, Josep Fonalleras, Empar Moliner, Vicenç Pagès, Jordi Puntí, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Imma Monsó, Gabriel Galmés, Biel Mesquida, Màrius Serra, Mercè Ibarz, Ponç Puigdevall, Pere Guixà, Sebastià Perelló, Francesc Serés i Toni Sala.

Dinero
Miguel Brieva
Reservoir Books
L'any passat Brieva va fer el salt del còmic underground fins al gran públic, amb les seves col•laboracions per a diaris com el País o La Vanguardia, però sobretot amb la publicació de Bienvenidos al mundo. Per a qui el descobrís aleshores, i al•lucinés amb la seva crítica visionaria del capitalisme de consum, ara es reediten -en un sol volum- els 5 números de la revista Dinero, antecedents immediats a Bienvenidos pel que fa a l'estil i temàtiques treballades, i publicades entre 2001 i 2005.

Vivir adrede
Mario Benedetti
Alfaguara
Poeta de la nostàlgia, de l’exili, dels petits amors i les petites morts, Mario Benedetti, als seus 88 anys, ens presenta ara, amb un títol preciós: Vivir adrede. Relats delicats, íntims aforismes, pensaments polítics, manufacturats poemes en prosa. Dedicats a qui ja el coneix, òptims per a descobrir-lo.

L’últim patriarca
Najat El Hachmi
Edicions Planeta
Tant sols trobem dos peròs a aquesta novel•la, el primer – i no és culpa de l’autora- és que ha rebut, el sempre caspós premi Planeta. El segon, és el títol, perquè després d’haver-lo llegit, sabrem que malauradament mai no serà l’últim patriarca. Amb un to directe i podem dir que fàcil, la novel•la gira i juga entorn tres grans impactes. El xoc intergeneracional dins una família marroquina, el dúctil sotmetiment dels homes sobre les dones dins una cultura fortament patriarcal que funciona amb una doble moralitat execrable, i l’impacte que acompanya qualsevol procés migratori. El que precisament la fa altament recomanable, és que aconsegueix parlar de tots aquests temes amb profunditat d’una manera senzilla.

Acrollam
Biel Mesquida
Empúries
Avui, tu, lector d’aquestes recomanacions de Sant Jordi de La ciutat invisible, sabràs que Acrollam és Mallorca a l’inrevés, i que és el títol del nou llibre de Biel Mesquida fet a base de microrelats. Si el llegeixes, se t’explicarà a trossets mil•limètrics la vida d’una illa feta de munions de fragments minúsculs, amb una llengua pus rica de la que estem acostumats, gairebé llunyana. I amb una narració en segona persona que sobta tant com a tu t’ha sorprès trobar aquesta ressenya escrita en aquest estil particular.

Diari de l’oreneta
Amélie Nothomb
Anagrama – Empúries
És possible mesclar la novel•la negra d’assassins a sou amb una història d’amor que vol ser viscuda amb innocència i sensibilitat? L’autora de Metafísica del tubs, amb una mirada crítica, lúcida i inquietant s’atreveix en aquesta història divertida i agosarada

No és país per a vells
Cormac McCarthy
Edicions 62
En la frontera entre Texas i Mèxic, un veterà de la guerra del Vietnam es troba enmig d’un conflicte entre narcotraficants. A partir d’aquest fet la seva única sortida serà la fugida. Relat punyent de la part més convulsa i violenta de la societat nord-americana.

Les sirenes de Bagdad
Yasmina Khadra
Edicions 62
Varem devorar amb avidesa aquesta novel•la després d’haver llegit la Trilogia de Argel, magnífic compendi de la psicologia de la societat algeriana en format novel•la negra, d’aquest autor amb nom de dona. Però hem de dir, que en aquesta ocasió, amb una història que narra el procés d’autodestrucció d’un jove en plena ocupació a l’Iraq, Khadra perd un mica el pols i el ritme. Sembla com si a l’allunyar-se del seu medi natural (Algèria) l’autor deixés de tenir aquella finor i acidesa, aquella crapulositat que caracteritzava al detectiu Brahim Llob a la trilogia. És per això, que el llibre entretén però no commou, tot i que el recomanem i emplacem a arribar fins a un final, si més no, sorprenent.

Black Power!

2008-04-04T10:44:00.000-07:00

Queremos libertad. Una vida en los Panteras Negras.
Mumia Abu-Jamal
Virus

D’ Abu-Jamal coneixíem, pels seus anteriors llibres, que va ser detingut l’any 1981 acusat d’homicidi d’un policia, i que des d’aleshores es trobava reclòs a la galeria de la mort, esperant l’execució. Sabíem, també, de la seva tenaç lluita –amplificada internacionalment- contra les crueltats del sistema penitenciari nordamericà, veritable trituradora d’afroamericans (i) pobres. Ara, a partir del seu bell relat, tindrem la sort de conèixer l’extraordinària història política i humana dels i les revolucionàries que formaren el Partit de les Panteres Negres, l’organització que des de finals dels seixanta dotà de potència política -marxista, comunitària i internacionalista- a les poblacions negres d’un país on l’hegemonia de classe es construiex, encara avui, amb la racialització de la desigualtat.

La batalla contra la vellesa

2008-02-22T04:56:00.000-08:00

Arrugas, Paco Roca. Astiberri (2007), 15€

El protagonista d'aquesta novel•la gràfica és l'Emilio, un director de banc jubilat que comença a patir els efectes de l'Alzheimer. Els seu ingrès a una residència ens obrirà les portes al món de la vellesa: un dia a dia rutinari i buit, només interromput pels àpats i el treball dels professionals, on les vivències del present els transporten tot sovint als records de la infantesa.

Arrugas és una invitació a la reflexió, una estremidora proposta estètica del deteriorment mental, fruit d'un exhaustiu treball de documentació per part de l'autor, desde una òptica tendra i intimista, amb tocs humorístics però sense caure en la caricatura.

Una picada a l’ull còmplice amb la gent gran en la seva batalla contra la vellesa: perquè tots portem dins un avi, igual que portem un nen petit.

Viatge d'anada i tornada

2008-02-11T08:28:00.000-08:00

Los invisibles
Nanni Balestrini
Traficantes de Sueños, 2008

Atenció, que arriba la bona nova editorial del mes. La reedició, a càrrec de Traficantes de Sueños, de la quasi mítica i exhauridíssima novel•la Los Invisibles, de Nanni Balestrini. Passada de mà en mà en una desgastada edició d’Anagrama (publicada el 1988 i traduïda pel Joaquim Jordà) o en un plec rebregat de fulls fotocopiats, s’havia convertit en un dels relats secrets de successives generacions de militants dels moviments socials autònoms.

De Los Invisibles s’ha dit que és una novel•la didàctica. Toni Negri, al prefaci de la present edició, es pregunta: “Qui aprèn de qui? La novel•la de la realitat, o la realitat de la novel•la?”.

Efectivament, Los Invisibles beu de les pràctiques desbordants del moviment del 77 italià. Beu d’una realitat històrica: l’emergència del proletariat social metropolità de finals dels setanta, aquell que s’insubordinà al capitalisme i al patriarcat, no ja des d’una fàbrica reestructurada, sinó reapropiant-se de la ciutat. Okupant i obrint centres socials, creant ràdios lliures, realitzant “autoreduccions” del preu de la vida -colant-se al cine, punxant la llum o l’aigua, forçant lloguers justos…- , enfrontant-se a la policia o al sindicat. En definitiva, reinventant la revolució, experimentant l’alegria i la plenitud de la col•lectivitat i també, malauradament, el dolor i l’oblit de la presó.

No obstant, el viatge entre la realitat i Los Invisibles no va ser unidireccional. Fou d’anada i tornada. Pels qui la llegirem en els primers noranta, la lectura compartida del text de Balestrini, amb el seu llenguatge directe i brutal, amb el relat vivencial d’uns possibles protagonistes del 77, va ser tot un aprenentatge. Ens ensenyà que algunes intuïcions que ens cremaven per dins ja havien estat experimentades, i ens motivà a reexplorar-les amb avidesa i alhora amb certa cautela, per ser coneixedors de quines podien ser les conseqüències no buscades de les nostres accions.

A las ocho en el Bule

2008-01-26T02:23:00.000-08:00

Aquesta primera novel•la de l’escriptor donostiarra gira al voltant d’uns anys atapeïts a la vida d’Arrats, un jove de la ciutat de Donosti que passa la vintena. Un llenguatge simple, sense grans figures ni reflexions, ens apropa sense concessions a la quotidianitat i realitat d’una generació de joves abertzales a la dècada dels noranta. Un dia a dia on es barreja el compromís, l’amor i el sexe, l’alcohol, les drogues, la lluita al carrer i la playstation.

De tot això en resulta un còctel explosiu en forma de relat trepidant de persecucions, ekintzas i pràctiques clandestines que il•lustren perfectament la vida d’aquells que han viscut, i encara ho fan, des de dins, el dia a dia del conflicte polític basc en totes les seves acepcions. Un viure frenètic amb múltiples finals possibles per aquells qui l’han practicat o s’hi han trobat immersos.

Arrats i els seus companys són militants d’organitzacions juvenils que viuen la lluita al carrer des de l’adrenalina fins la por, una rutina farcida de detencions, morts, foc i manifestacions.

Xabier Silveira, Txalaparta, 14€

MÉS ENLLÀ DE LES FLAMES

2007-12-11T09:21:00.000-08:00

LA CULTURA DE LOS SUBURBIOS
MARC HATZFELD
ED. LAERTES

Més enllà de les flames dels suburbis francesos, aquest llibre, descriu, a grans trets, el que conformarien els modes de vida o la cultura popular dels suburbis. Formes d’expressió pròpies -rap, graffiti, tags, breakdance, smurf-; maneres de parlar particulars, amb el verlan –revers parlat del francès oficial-; formes d’organització econòmica que s’adapten a un “sortir del pas” de la precarietat quotidiana o relacions socials que funcionen a partir d’ajustaments relacionals basats en el respecte i la solidaritat del veïnatge. Sense caure en una lectura simplista d’adjudicació de característiques unívoques a una comunitat donada, l’autor dibuixa una sèrie de tendències heterogenies pròpies de la diversitat que impera a les barriades; una determinada manera de viure que respon a una organització social, territorial i històrica concreta, la banlieu. Lloc de aïllament i alliberament alhora, de multituds solitàries però també de respostes col·lectives de ràbia organitzada.

QUAN PARLAR MASSA ERA PECAT...

2007-12-11T03:24:00.000-08:00

ELIF SHAFAK
LA BASTARDA D’ISTANBUL.
AMSTERDAM LLIBRES, 2007, 21€.

Asya: crescuda en una família exempta d’homes d’Istambul. Armanoush: nordamericana d’orígen armeni. I ambdues, en el retrobament amb els seus orígens i les seves identitats, en l’acarament respecte el seu passat i el de les seves famílies, ens plantegen una profunda reflexió respecte un univers on les víctimes s’aferren al record, i on els botxins el defugen per tal d’esborrar-ne la culpa. Una teranyina de personatges i escenaris magistralment teixits que ens apropen a la història del genonicidi armeni i la construcció de l’estat turc.

La història d’un poble prèn en la novel•la la dimensió humana que representen els relats de vida. “La bastarda d’Istanbul” és un petit gran homenatge al paper de les dones en la conservació de la memòria oral, que li va suposar a l’autora un judici (i absolució) per injúries al poble turc.

LLARGA VIDA A LES INSUBMISSIONS URBANES

2007-12-11T01:51:00.000-08:00

MANUEL DELGADO
LA CIUDAD MENTIROSA: FRAUDE Y MISERIA DEL "MODELO BARCELONA"
LIBROS DE LA CATARATA, 2007 18,00 €

Escrit amb passió vehement, com qui es desfoga, aquest relat és efectivament una carta d’amor a Barcelona. Però no vers la ciutat-negoci, ni vers la ciutat-aparador, ni vers la ciutat-museificada, ni vers la ciutat-pàtria-comuna-de-tots. Per contra, és una carta d’amor cap a les contradictòries formes de vida urbana que contínuament s’apropien de la ciutat, la fan habitable, la practiquen, la desborden. I és per tant un al·legat -carregat d’odi visceral i alhora raonadíssim, pel coneixement històric que el fonamenta- contra les polítiques urbanístiques, que no són sinó la continuació d’aquella vella obsessió dels poderosos per a controlar allò que esdevé crònicament incontrolable: el carrer.

Manuel Delgado és una de les veus més lúcides de les que avui reflexionen entorn què significa habitar la ciutat, i sobretot respecte què significa destruir-la. I llegir-lo és tot un plaer, a més d’un gran aprenentatge.

Presentació de Chusma a Sants

2007-11-20T04:07:00.000-08:00

Presentem Chusma, amb la presència del seu autor, el 28 de novembre a les 20h en el CSA Can Vies, c/jocs Florals, 42 Sants. Tots i totes convidades!

Alèssi Dell’Umbria
¿Chusma? A propósito de la quiebra del vínculo social, el final de la integración y la revuelta de otoño de 2005 en Francia.
Pepitas de Calabaza ed. Setembre 2006. PVP 9,50.

Tardor del 2005. Els noms de Bouna i Zyed, dos adolescents que s’electrocuten fugint de la policia, ressonen en barriades com Clichy-sous-Bois. Allà, la meitat de la població té menys de vint-i-cinc anys, i un terç no té la nacionalitat francesa. És una més de les banlieu: terme que en l’argot de les barriades –el verlan- capgira el seu significat original -lieu de ban, lloc del desterrament. La mort dels nois catalitzarà una ràbia mastegada quotidianament i en silenci.

Prop de 15.000 joves participen en la revolta que ha d’encendre, literalment, els suburbis que encerclen les grans ciutats franceses: Paris, Lió, Marsella. Desenes de milers de cotxes són cremats massivament i sistemàtica, se saquegen centres comercials, s’incendien oficines de correus i escoles, els enfrontaments amb els CRS (antidisturbis) són més escassos però contundents: amb una policia superior en armament, aquesta és una revolta que s’expressa amb foc.

3.200 persones són arrestades “en flagrant delicte”, i 1.540 més són detingudes en el marc de les investigacions judicials posteriors. 422 majors d’edat són condemnats a penes fermes de presó, i, dels 577 menors que compareixen als tribunals, 118 són els empresonats.

Què ens ensenya l’incendi del suburbi? Quins vincles manté amb els processos de desintegració social propis del capitalisme avançat? Què explica de l’urbanisme guetitzant, de la identitat francesa neocolonial, de les polítiques socials assistencialistes, de la paranoia securitària, de l’economia neoliberal excloent?
És la fúria dels joves precaris i aturats-de-per-vida una bufetada a la cara de la «integració laica i democràtica» o fins i tot, del seu fals revers -el «comunitarisme pseudoreligiós»?

-
NOVETAT! El darrer text de l'Aléssi sobre la insurrecció dels suburbis a :www.nousprotagonismessocials.blogspot.com

Un altre Iran va ser possible

2007-11-20T03:41:00.002-08:00

Persèpolis
Marjane Satrapi
Norma Editorial, 2006. 24,00 €

Un còmic –en aquest cas novel·la gràfica- prou promocionat ja, però que si el ressenyem és per l’aportació informativa que fa d’una realitat històrica i política que ens és prou desconeguda –l’Iran de 1979-, i perquè és un dels pocs còmics per a adults editats recentment en català.

Satrapi, amb una il·lustració bàsica i un tant desinteressada per les qüestions estètiques -fet que li ha merescut crítiques dels habituals del còmic, i adhesions dels lectors no especialitzats- dibuixa un relat autobiogràfic, emotiu i crític, que es desenvolupa paral·lelament a la revolució islàmica de 1979.

Una revolució que acabà amb el règim autoritari del Xa, però que també arrasà els seus competidors polítics -comunistes i altres dissidents d’esquerres- i que, amb la guerra contra el seu veí Iraq com a teló de fons, reforçà una república teocràtica, on els màrtirs de la fe són en els símbols d’una societat repressiva cap a totes les formes de vida no regides per la religió.

Els desitjos de Mujeres Creando

2007-11-20T03:20:00.001-08:00

Mujeres Creando
La Virgen de los Deseos
Tinta Limón, Buenos Aires.

Des de Bolívia, un de tants països on el neoliberalisme feu estralls, i gràcies a les amistats que roden el món, ens han arribat exemplars de “La virgen de les deseos”, així com “Grafiteando”, dos dels llibres emblemàtics de les Mujeres Creando, les feministes autònomes i irreverents de La Paz.

En “La Virgen de los deseos” compilen una sèrie d’articles on expliquen la seva experiència (“somos un movimiento de indias, putas y lesbianas, juntas, revueltas y hermanadas”), basada en la creativitat al carrer, l’acció directa i l’obertura d’espais col·lectius. També analitzen àcidament i crítica les estructures patriarcals i racistes que caracteritzen la societat boliviana, les seves institucions polítiques i si, també, als moviments socials que li responen.

“ Somos y hemos sido parte de los procesos sociales y políticos bolivianos, regalando a las luchas creatividad y fuerzas expresivas: la utopía es ciega y camina a tropezones, es sorda y habla a gritos, el color de su piel es tan blanca como morena y es que nosotras… no tenemos línea, somos pura curvas”.

www.mujerescreando.org

Miguel Brieva, o el còmic intel·ligent

2007-11-08T04:06:00.000-08:00

Miguel Brieva
Bienvenidos al mundo. Enciclopedia Universal Clismón
Grijalbo, 2007. 16,90 euros

Miguel Brieva, dibuixant i il·lustrador sevillà, l’incansable autoeditor quasi subterrani de les seves diatribes gràfiques contra el capitalisme de l’hiperconsum (“Dinero”), i col·laborador habitual de periòdics com Diagonal, fa el salt al gran públic amb Bienvenidos al mundo. Enciclopedia Universal Clismón. Sense perdre la corrosió que el caracteritza, Brieva construeix un univers on combina historietes delirants -que samplegen l’estètica pop nord-americana i el còmic underground- amb definicions enciclopèdiques que basculen entre l’erudició i la sàtira, entre la ingenuitat i l’absurd. Un tractat polític i existencial divertidíssim, on es repassa sense pietat les neurosis autodestructives dels habitants d’un món que ha convertit els centres comercials -les catedrals de consum- en els nous temples espirituals de la postmodernitat.

Nou llibre de Naomi Klein

2007-11-07T10:19:00.000-08:00

Naomi Klein
La doctrina del xoc. L'ascens del capitalisme del desastre.
Empúries, 2007. 28 euros (català). Paidós, 2007. 24 euros (castellà)

L’autora de “No logo. El poder de las marcas”, aprofundeix en la tesi que els xocs autoritaris, els electroshocks i els xocs econòmics neoliberals van de bracet. El llibre és un complet repàs que, des del Xile de 1973, fins a l’Iraq d’avui, passant per la Bolívia dels 80, la Polònia postcomunista o la Xina de la massacre de Tiananmen del 1989, demostra que el lliure mercat s’ha imposat a sang i foc al llarg del planeta. Destruint completament la ficció ideològica de la mà invisible del mercat, demostra que les privatitzacions d’empreses estatals, les retallades de les despeses socials, les desregulacions dels mercats de treball, i en definitiva, la creació de les condicions òptimes per a l’acumulació del capital, s’han imposat arreu amb la mà de ferro: amb la dictadura, la contrarevolució, el xantatge, la tortura o la guerra. Més enllà, Milton Friedman i els seus Chicago Boys, també aprofitaran els desastres “naturals” com el Katrina a Nova Orleans o el Tsunami a Sri Lanka per a receptar la instauració vertiginosa i brutal dels “ajustos estructurals” econòmics. Com ja deia Eduardo Galeano, “se metía a la gente en la cárcel para que los precios pudieran ser libres”.

Si vols veure el curt "The Shock doctrine", realitzat a partir del llibre, entra a www.paidos.com/klein.asp

Benvinguts i benvingudes al nou bloc de La Ciutat Invisible

2007-11-07T10:17:00.000-08:00

En aquest bloc penjarem ressenyes dels llibres que ens estan agradant més...